xgl + cinelerra + beryl

Hoy día de san valentín y qué mejor que celebrarlo mandándonos entre mis ordenadores y yo mas paquetes syn/ack de los que nos mandamos normalmente? dicen que estar con una persona es distribuir tu tiempo con lo que te gusta, a falta de pan, vino, así que hemos aprovechado el día (mas bien la tarde, porqué me lo he pasado durmiendo) para configurar un par de cosas que quedaban pendientes.

– driver nvidia + xgl
– cinelerra
– beryl

driver nvidia + xgl
quizás nuestro ordenador responda mejor con los drivers adecuados y nos ofrezca mejor rendimiento al usar nuestros programas, un ejemplo muy claro es xgl, con este componente puedes usar grandes programas como cinelerra, eve y programas de edición de video y rendering en 3D.

Os voy a contar, como siempre, mi configuración.

Mi targeta gráfica es la nvidia geforce 4 MX 400 así que he ido a la página de nvidia y me he descargado el último driver que me funcionaba con mi configuración de equipo, me he descargado la ultima versión de todas pero me daba un error por algo de la versión GPU, he probado de bajar la actual ultima versión GPU 1.0-7184 pero necesitaba un modulo especifico para que funcionase con beryl, porque sino se colgaba y dejaba totalmente inútil la maquina, bloqueaba el teclado (para desbloquearlo era necesario usar alt+printscreen+R en lugar de la típica y mítica control+alt+backspace para matar las X). Así que me he bajado la versión 1.0-9631.

Como root le …

asterisk configuració

bones, avui us escric des de kernel panic, estic aquí configurant el servidor asterisk que hi ha aquí a la quimera, acabo de tenir una xerrada amb pof i m’ha il·luminat en l’obscur camí cap al coneixament.

L’últim cop vaig modificar 3 fitxers, el sip.conf, el iax.conf i el extensions.conf, pero em trobava que tenia alguns errors, per exemple, quan intentava accedir al servidor per sip amb l’usuari ping que havia creat em deia error 403, no permes, perque?

doncs perque faltava crear en el fitxer extensions.conf el context per als usuaris que havia creat (pingpong)

[pingpong]
include => default

he fet la prova afegint aquestes línies al fitxer (extensions.conf) i en teoria ja hauria de funcionar (he fet la prova en local i ho ha fet, estic amb el mac remotament amb un client SIP que no sé gaire com va, no, pero suposo que és alguna cosa de configuració del client SIP que m’he posat aquí)

segueixo amb les anotacions que m’ha anat donant.

M’ha recomanat que quan instal·li un asterisk mogui el directori que instal·la l’asterisk a /etc a /etc/asterisk.conf i crear de nou a /etc/asterisk els fitxers de configuració amb la configuració que realment necessites, ja que la configuració per defecte vé amb moltíssimes coses activades que el més probable que no utilitzem, i que si els passem per alt podrien causar-nos algun problema de seguretat quan algú s’entretingués amb el nostre caramelet :)

Per comunicar varies maquines es fa amb el protocol iax, que es …

charla asterisk #asterisk-es

Hoy hago el post en castellano ya que habrá gente de habla castellana que entrará en el blog a ver la información contenida en este post.

Actualmente se está trabajando des de los hacklabs en un proyecto que los uniria entre ellos además de con la lista ;) asterisk.

asterisk es una centralita por VoIP y permite simular la arxiconocida red de telefonía, esto nos permetrá realizar llamadas entre nuestra red sin ningún coste añadido a nuestra conexión a internet y un hardware no demasiado caro.

aquí teneís un resumen con lo mas importante que se realizó en la sala irc #asterisk-es de freenode.net el 3 de febrero de 2007 a las 18:00:


instal·lem els paquets:
apt-get install asterisk asterisk-config asterisk-gtk-console asterisk-sounds-main
hi ha un asterisk-gui per algun puesto que és la interfície gràfica de l’asterisk

bien, los usuarios sip se definen en el fichero sip.conf. es un fichero dividido por bloques donde cada bloque empieza con unos chorchete [] y termina cuando empiezan otros corchetes []

exemple:

[apardo]
type=friend
username=apardo
secret=blablabla
host=dynamic
context=casita

bien, como podeis ver en esa url estamos definiendo un bloque para un usuario. el tipo de conexión es ‘friend’, esto quiere decir que lo podremos usar para enviar y recbiir llamadas, que el host de apardo es dinamico, podria ser una dirección ip o nombre fijo, y el item mas importante: que pertenece al contexto ‘casita’
mas tarde hablaremos de los contextos
con esa configuración ya podriamos usar un softphone o telefono ip hardware para …

l’evolució dels monitors

Des dels principis de la informàtica, el monitor, un aparell similar a una televisió que s’endollava o simplement era part del mateix ordinador.

La informàtica va començar amb fitxes (a molts llibres comenten que abans s’havien creat tot de màquines rudimentàries com l’àbac o la màquina diferencial de baggage), màquines que calculaven complicades operacions matemàtiques i en treien el resultat en format de paper imprès, moltes de les operacions es complicaven i requerien un xic més de paper, fins que el fet d’un ordinador era una despesa en paper molt important; això que decidiren cap allà als anys 70 mostrar els resultats en una pantalla. Una rudimentària pantalla monocrom, amb unes brillants lletres verdes.

Ordinadors de Segona Generació: IBM S/360IBM S/360

IBM S/650IBM S/650
Amb l’aparició dels monitors, la interacció amb els ordinadors començà a ser més senzilla i ja no calien geeks per poguer parlar amb les màquines. La informàtica evolucionà i arribà a l’usuari domèstic a la mà d’Steve Jobs, un dels dos socis fundadors d’Apple.
Diferents ordinadors antics d’Apple

Començaren a aparèixer més i més empreses que es dedicaven a la fabricació d’ordinadors, a més de les ja existents IBM i Apple.

Els monitors al cap d’uns anys ja s’utilitzaven a qualsevol dispositiu. Durant molts i molts anys els que han regnat en el món dels monitors han estat els CRT, pantalles de tub, centenars de tubs col·locats un al costat de l’altre que amb l’emisió d’una quantitat d’electricitat o altra formàven una imatge, un text o el què fés falta.

IBM

Monitor

hacking, culturilla general

Té pinta que aquest blog s’està convertint en un blog tècnic :) està bé perquè t’incita a buscar informació fiable sobre el què vols parlar.

Navegant per internet he topat amb una curiosa pàgina a on hi ha una revista amb uns articles d’un nivell bastant aceptable per qualsevol que comença a posar les mans en aquest món (compte que a vegades pots enganxar-te els dits!)

Feu una ullada a aquest link: http://www.set-ezine.org/archivo/archivo.php
Després de l’article que vaig llegir ahir a kriptopolis, he volgut reinvestigar de nou tot el moviment hacking i veure com d’equivocada està la gent al anomenar al “hacker” com “el dolent de la películ·la”; així que us poso un extracte de la primera revista de set-ezine.org publicada el 6 de novembre del 1996, quan encara no havia accedit mai a internet.
HACKING >> Penetrar en sistemas informaticos ajenos sin su consentimiento, tanto “virtualmente” como fisicamente. (Ej. Entrar en una oficina y robar unos manuales)
>> Cualquier accion encaminada a conseguir lo primero; como son la ingenieria social, el trashing, etc…

HACKER >> Persona que hace hacking.
>> Persona muy habil con los ordenadores.
>> Pirata informatico, en cualquiera de sus muchos significados.

PIRATA INFORMATICO >> Persona dedicada a la copia y distribucion de software ilegal, tando software comercial crackeado, como shareware registrado, etc…
>> Persona que elimina las protecciones software. Mas conocido como cracker.
>> Delincuente informatico.

CRACKER >> Persona que elimina las protecciones logicas y a veces fisicas del software.
>> Hacker malvado.…

eines networking (scanrand)

avui us mostraré una magnífica eina de xarxa, es troba dintre el quinteto d’eines de networking anomenada paketto (en debian apt-get install paketto) .

Estàs intentant fer ping a una màquina però no respon perquè té els ICMP capats? senzill doncs, utilitza l’scanrand i esbrina quins ports té oberts.

el seu funcionament és molt simple, va fent peticions TCP en els ports més comuns i et retorna el resultat amb els que estan oberts.

urbanita:~# scanrand www.google.com
UP: 64.233.183.104:80 [11] 0.427s
UP: 64.233.183.104:443 [11] 0.428s

com veieu es requereixen drets de root per executar l’eina, mireu què passa si poseu un link simòlic a /bin:
laura@urbanita:~$ scanrand www.google.com
PK requires root to access the network directly.: Success

el primer camp t’indica si el port obert hi ha un servidor a darrere o no (simplement, el servei que escolta a aquest port pot estar parat), després tenim la IP que ens retorna la ressolució del nom de domini, amb : el port, entre “[” i “]” els salts que ha de realitzar fins arribar a la màquina que ofereix el servei(1), és a dir, la meva petició ha hagut de passar per 11 màquines abans d’arribar a la màquina final i l’últim camp és el temps de resposta.

(1)
conta els salts que realitza un cop està dintre la xarxa local remota, fixa’t en aquesta petició, hi ha 5 i 6 salts, els 5 salts corresponen al router i els 6 que hi ha una màquina al darrere.
urbanita:~# scanrand www.domini.com

Nokia N800

uo! dos dies seguits amb posts! :) això vol dir que hi ha coses a dir jajaja.

avui us deleito amb una meravella que si tot va bé tindré entre les meves mans en poc temps; es tracta del Nokia N800.

Aquesta és una pda (sense telèfon) de Nokia, la succesora de la N770, la qual coneixo a una persona que la té i em sembla una meravella de màquina.

En aquest link podreu veure una pàgina d’ajuda amb les coses que es poden fer amb el llapis (flash):
http://nds2.nokia.com/tutorials/support/nam/phones/n800/us_english/index.html

Aquesta preciositat suporta diferents tipus de targetes. Aquestes poden anar en dues ranures externes (SD, miniSD, microSD, MMC i RS-MMC fins a una capacitat de 2Gb) i una d’interna (128 MB miniSD).
De fàbrica vé amb una tarja miniSD de 128 Mb i una memòria Flash ROM de 512 Mb

La seva bateria dura 10 dies en stand-by i 3 hores en ús a tota màquina.

De connectivitat té bluetooth 2.0 i wi-fi 802.11 b/g, no té connexió GPRS, ni GSM, ni GPS, així que res de telèfon, ni connexió amb el satèl·lit, però tot té solució, el bluetooth i un enginy extern. A més compta amb un usb 2.0 i una ranura per endollar-hi uns auriculars.

Aquesta maquineta té un pes de 206 grams, un xic menys que la N770 i una ressolució de pantalla de 800×480 píxels en una pantalla tàctil de 65535 colors i 4,13 polzades (10,5 cms). Teclat en pantalla.

Les mides són de 5.7 x

anècdotes i dites sobre la pela (i alguna cosa més)

Els catalans tenim el tòpic de que som molt “agarrats”, que quan veiem una pesseta a terra (ara un cèntim) , correm a recollir-la (clar, 1+1 és igual a 2!), jejeje. Pot ser certa la dita, però no deixen de ser tòpics, pots trobar-te catalans molt i molt solidaris (per sort!).

Així que avui, entre relats estranys de vés a saber què hi havia al cap de l’escriptor en un moment de desvetllament mental, us ofereixo un petit recull de frases cèlebres i alguna historieta que em passen ara mateix pel cap i contribuïr en la difusió de la cultura a la xarxa :)

comencem amb una en castellà, quan una persona treballa un ofici, sempre intenta oferir el millor servei als seus clients, però a vegades es descuida que ell també pot ser el seu propi client, molts cops es diu:

“En casa de herrero… cuchara de palo”

ho he sentit amb “cuchillo”, però no em quadra, seria tècnicament estúpid utilitzar un ganivet de pal, trobo més últil un bon cullerot de fusta, encara que sigui cutre :P

una altre de collita pròpia, fruit de hores i hores preocupada en coses del moment que va sortir la frase:

“tens i no vols, tens i no vols”

es podria aplicar en objectes materials, sentimentals o en money money, si no hi ha money poca cosa podràs aconseguir, i quan n’hi ha massa (sol passar poc), no saps de què fer-ne amb els diners i els malgastes :(

a continuació una …

records

La nit és freda. Camino entre la llum tènue d’unes velles faroles plenes de gebrada. El meu alè és tan fred que al sortir de la boca es transforma en una munió de petits estels de gel, que al caure al terra es trenquen en mil·lers de pedaços.
En el meu cap sona una melodia que em porta vells records, obrint una escletxa a la paret del temps i estirant-ne vells events, tot recobrint-los de màgia i d’una delicada capa d’emoció.

Quan de petits anàvem al col·legi i aquell dia la mare va portar aquell disc, la seva primera cançó sonava tan bé que posava la pell de gallina i sense consciència hem crescut al voltant d’aquelles notes i estem immersos en un fet musical convertit en polític, creant guerres absurdes entre pobles per el simple fet de jugar a un perillós joc on es juga amb la vida de la gent, la seva història i la seva cultura, febles records contats per els més vells fins al més precís detall…

Per les notícies conten que s’acaba una guerra, però que en comença una altra de més sagnant on el nombre de baixes pot superar considerablement l’anterior. És simplement un cercle viciós que es torna a repetir de nou, un cop l’home s’hagi barallat amb els demés, ho farà amb ell mateix… i aleshores serà massa tard. El seu cos quedarà flotant en la dèbil constelació del temps, fent-lo cada cop més petit tal com es va augmentant la distància, …

avui va de numeros

Des de petits ens han ensenyat a multiplicar d’una forma que no va gens malament, però que requereix conèixer les taules de multiplicar… tot navegant per internet m’he topat amb un video tot curiós:

http://www.glumbert.com/media/multiply

es tracta que mitjançant el dibuix d’unes línies entrecreuades entre elles pots calcular una complicada operació matemàtica… el més impresionant es que és una forma super ràpida de fer càlculs… hi haurà alguna cosa similar per a decimals i divisions?

Buscant més informació sobre aquest mètode llegeixo a http://www.monografias.com/trabajos12/otrasfor/otrasfor.shtml això:

No siempre los números se han anotado de la misma manera que hoy. Para que nos demos cuenta de este hecho basta recordar las cifras romanas que utilizamos todavía en algunas ocasiones para dar relevancia a algún número en particular (numeración de los siglos por ejemplo). Llama la atención la realización de cálculos con dichos números pues hoy día sólo se utilizan los números romanos para designar una determinada cifra, pero no se calcula con ellas. Por ejemplo, si nos encontramos con que tenemos que multiplicar dos números romanos como XXV y IV, mentalmente hacemos la multiplicación con los números por todos conocidos, es decir 25 x 4 = 100, y anotamos el resultado con la cifra romana correspondiente que hemos aprendido es una C.

¿Cómo calculaban los romanos? ¿Desde cuándo se utilizan las números actuales? ¿Siempre se ha multiplicado de la misma manera con las cifras actuales? Estas cuestiones no se resuelven en los tratados de aritmética al uso ni en los manuales escolares.