Doncs aquí començo un el què espero sigui el primer d’un seguit de posts d’opinió i anàlisi de coses. Alguns sabeu que un dels meus altres “hobbys” o interessos, a més de la informàtica és el del creixement personal.
L’altre dia em van recomanar escriure sobre la meva feina, i la primera cosa que em va venir al cap va ser aquest blog que porto escrivint des de fa més de 10 anys escrivint sobre les coses que faig a la meva feina. Però hi ha una altra feina. La del desenvolupament personal i de consciència. Aquest no es fa en centres de teràpies i retirs espirituals, es fa durant el dia a dia, cada cop que ens assalta un pensament, una emoció, sensació, problema o qüestionament. Les teràpies humanistes, ben utilitzades, et donen eines per desenvolupar-te com a persona i fer que els dies merda en el què ens ha tocat viure ho siguin un xic menys, inclús poder-ne tenir de bons.
Així que comencem.
Divendres a la tarda, la meva àvia em truca que el dia abans el meu avi havia estat durant una hora amb una persona que havia donat positiu de COVID. La meva primera reacció va ser la d’un cabreig molt profund (per la persona que va venir i també per ells). Vas en compte per no infectar-te i transmetre’ls-hi a ells ja que són un grup de risc. La sensació d’impotència és molt gran. A tot això, aplaca la por que ha sobrevingut de …