Autor: admin

Aquest matí ha estat un dels que més m’ha costat aixecar-me del llit, tinc el cos baldat i en prou feines em puc concentrar ni a la feina ni a la uni…
Fa poc més d’una setmana que he començat i que estic anant, cada dia, després de les 8 hores de treball, a la universitat amb bicicleta… el viatge és una mitja hora a un bon ritme, tinc calculat que són uns 7 Km, per fer-nos una idea és com si cada dia al plegar anés d’olot a castellfollit de la roca amb bicicleta.

Bé sabia que les distàncies aquí a Barcelona són bastant més grans, em pensava que amb bicicleta s’escurçarien, però per més que intentis reduir un quilòmetre, un quilòmetre és un quilòmetre.

El meu ordre de prioritats ara mateix és:
1. la meva salut i la meva integritat física i mental (cal dir que la meva integritat mental està ja bastant malmesa, qui no acaba fent coses estranyes quan es passa moltes hores davant d’un ordinador?)
2. la feina: ara mateix gaudeixo d’una bona feina, la gran majoria de coses que em demanen sóc capaç de fer-les, a més els companys són molt agradables :)
3. Universitat & estudis: Sempre és bo formar-se, però no et pots formar si no hi ha $$ ni salut, durant prop d’un any i mig els meus coneixaments han incrementat bastant sense la necessitat d’anar a una universitat o escola, estic aprenguent autodidàcticament, i la cosa no sembla …

[resposta al post que habita a: http://blogs.ccrtvi.com/delpedal.php?itemid=72]

Bones,
fa prop de dues setmanes que he tornat a agafar la bicicleta, el començament és dur, però sé d’altres temps que és només al principi… abans anava cada dia a l’institut amb bicicleta, però al canviar de població i no tenir la necessitat de desplaçar-me més de mig quilòmetre per anar a treballar va fer que deixés la bicicleta aparcada prop de 6 anys.
He vist que Barcelona comença a estar bastant ben preparada però encara manquen algunes coses…
Estic cansada d’anar avisant a la gent que s’aparti del carril bici, i al mateix moment d’esquivar a la persona, et trobes un vianant de cara que et fa mala cara perquè has sortit del teu carril…
Normalment agafo la diagonal i em trobo que cada dos per 3 he d’aturar-me en els semàfors… en un carril bici no hauries de tenir la necessitat de parar-te a menys que tu ho volguéssis…
Els carrils bici s’haurien d’habilitar en zones on la circulació de cotxes i vianants fós menor, però que la via fós igual d’efectiva (i plana)

Heu comentat que amb la bicicleta no hi ha accidents, però això és ben fals, la setmana passada morí un important i conegut administrador de sistemes informàtics (el fundador de la xarxa lliure freenode) quan va ser atropellat per un cotxe… la seva agonia va durar 4 dies, fins que va perdre la vida.

És realment segur el anar amb bicicleta aquí a barcelona? sovint em …

El sol comença a filtrar-se entre les fustes de la persiana, mires de reül el rellotge per saber si falta gaire estona per sortir d’aquest petit habitacle embolcallat per suaus llençols on s’hi desarrollen dels més simples als més extravagants dels somnis, cau d’idees que han tirat endavant, d’altres que s’han quedat en el què un principi éren, idees, somnis, que degut a la falta de temps o impossibilitat s’han hagut d’esvaïr tal com ho fa la primavera quan comença l’estiu, acompanyat de l’espetec dels petards que sonen vora les flamejants fogueres, on la gent sol llençar a dintre els seus mals records, per donar pas a uns altres de més bons.

Veus que encara falta mitja hora i que si ets veloç encara pots avançar 10 minuts el rellotge, aprofitant que has fet el gest de treure el braç per contemplar l’hora del rellotge, definitivament l’avances calculant al mil·lísegon què és el que hauràs de fer a partir del moment en què et llevis; tanques els ulls i et submergeixes durant quaranta minuts més en l’immens món dels somnis, a voltes et despertes en sec tinguent visions de coses horribles que podrien arribar a passar al món:

Un exèrcit d’humans, vestits amb els mateixos draps, alogiant una figura i alçant les mans enlaire cridant una penetrant paraula, que t’entra fins al racó més ocult del teu cervell, ressona entre les parets del teu crani i et fa pronunciar amb la mateixa ràbia un mot que no ets capaç de …

Els llums s’apaguen, se sent una forta remor, però als pocs segons para.

El silenci s’apodera de tota la plaça, de fons se sent un so metàl·lic, la seva provinència és desconeguda, la por i l’emoció comença a envaïr els òrgans del públic.

Una llum tènue lluita per fer-se veure entre l’espessa foscor, tan densa que es podria tallar fins i tot amb un ganivet esmolat en una llima d’acer, utilitzada en els seus temps per esmolar les falç dels pagesos que van lluitar en la guerra de successió per defensar la terra amb la seva pròpia vida…

El silenci de sobte es trenca com ho fa un recipient de porcellana al caure al terra.
Els tabals comencen a ressonar per els vidres dels aparadors, arribant fins al més intern dels ossos, expandint-se per tot el cos i fent-lo moure com el vent mou les fulles a la tardor.

Una silueta apareix d’entre les sombres, és alta i esbelta i duu unes estranyes incorporacions al cap, són dues banyes, el símbol del què està a punt de succeïr, anys i anys d’història resumits en un present inmediat…
De sobte aquesta silueta arranca a còrrer aixecant fermament el braç i sacsejant-lo violentament, de sobte unes xispes s’apoderen de la foscor i comença una intensa lluita entre els dos elements, foscor i claror…

dos elements antagònics, però un inexistent sense l’altre i viceversa.

Un espetec fa ressonar la plaça, un estrany camp de força desplaça enrere tot el què troba al seu …

Primer juny de la meva vida sense presions!

Després d’un any “sabàtic” sense estudis, però treballant, toca replantejar-se com tirarem endavant, ens posem a fer la carrera? no ens hi posem? el cert és que en tinc un xic de ganes, però el que em fot molt de pal és tornar-me a posar a estudiar, jo la que sempre aprobava justos els exàmens -és que no se’m pot fer treballar sota presió, la meva ment reacciona inesperadament-

No us ho podeu ni arribar a imaginar el bé que estic sense exàmens, ara que us veig a tots davant dels llibres (quan en tot el curs heu llegit menys llibres que un analfabet xD), és un mal moment per replantejar-se aquest pas tan important (o no), és un títol, però serveix per dir que ets intel·ligent (o com a mínim ho representa), per alguns el cervell no és res més que un òrgan que reposa a dintre el cap, que la seva única utilitat és ajudar a decantar el cap cap un lloc o cap a un altre i que a vegades es comprimeix i et fa veure les coses de mil formes diferents…

s’acosta la calor, i els humans fem al revés que els ossos, estiuegem, fem el mateix que fariem a l’hivern però amb més tranquilitat ja que la calor ens provoca una reacció d’alentiment general del nostre cos, inclus de paralització (exceptuant que hi hagi un bon aire acondicionat/ventilador ben a la vora :D), però hi ha coses …