Records inunden la meva ment de quan era petita i caminava a les mans dels meus pares tot saltant invisibles i imaginaris obstàcles d’aire, enfilant-me en un moment amb un dissimulat salt a la lluna que il·lumina els nostres caps quan estem submergits en els nostres somnis.
Animals marins neden entre les blaves aigues d’un mar, tot movent-se enmig d’indefinits corrents d’aigua, formant amb les seves al·letes sombres abstractes a les dunes de sorra del fons marí. De sobte d’un dels racons més profunds n’apareix una silueta, llisa i aerodinàmica, que amb un refiló aconsegueix acariciar la superfície, agafant un annel d’aire i tornant de nou del lloc on havia vingut, on milers i milers d’insectes marins conviuen equilibradament en total llibertat.
Panxes blanques, esquenes blaves, closques vermelles i vius lloms grocs i negres es mouen sense preocupació, de sobte un ser irromp aquest paraís, emplenant-lo amb centenars de bombolles i desenes de remolins en totes direccions. El foc s’apodera de les aigues i el venç de tal manera com ho fa amb un bosc avivat per bocanades de vent. De sobte els inofensius animals es transformen en sers encestres i horripilants, tot sortint del seu hàbitat s’apoderen de la terra convertint en cendres tot el què al seu davant s’enfronta, només uns sers són capaços de vènce’ls, escorpits, aranyes, escarbats i altres animals que viuen a les profunditats de la terra, mitjançant una misteriosa màgia la foscor aconsegueix convertir les esmolades espurnes en volàtils flamarades.
Aquesta lluita es tan intensa que es pot veure des de qualsevol part del nostre sistema solar des de fa milers d’anys, il·luminant-nos dia a dia els nostres passos.
poseu-vos a llegir el principi un cop hagueu llegit al final… xD el principi i el final es lliguen :) vinga… una altra paranoia d’aquestes :P
si canta, aquestes coses em passen pel cap mmmm :)