Pilotes inflades

Doncs aquí començo un el què espero sigui el primer d’un seguit de posts d’opinió i anàlisi de coses. Alguns sabeu que un dels meus altres “hobbys” o interessos, a més de la informàtica és el del creixement personal.

L’altre dia em van recomanar escriure sobre la meva feina, i la primera cosa que em va venir al cap va ser aquest blog que porto escrivint des de fa més de 10 anys escrivint sobre les coses que faig a la meva feina. Però hi ha una altra feina. La del desenvolupament personal i de consciència. Aquest no es fa en centres de teràpies i retirs espirituals, es fa durant el dia a dia, cada cop que ens assalta un pensament, una emoció, sensació, problema o qüestionament. Les teràpies humanistes, ben utilitzades, et donen eines per desenvolupar-te com a persona i fer que els dies merda en el què ens ha tocat viure ho siguin un xic menys, inclús poder-ne tenir de bons.

Així que comencem.

Divendres a la tarda, la meva àvia em truca que el dia abans el meu avi havia estat durant una hora amb una persona que havia donat positiu de COVID. La meva primera reacció va ser la d’un cabreig molt profund (per la persona que va venir i també per ells). Vas en compte per no infectar-te i transmetre’ls-hi a ells ja que són un grup de risc. La sensació d’impotència és molt gran. A tot això, aplaca la por que ha sobrevingut de sobte a tota la família i no ho acabin convertint en un altre problema, por+ansietat, mescla explosiva!

Per més inri, la meva àvia em diu que el meu avi l’hi ha bloquejat l’ipad i no pot veure les notícies. Al veure que no puc solventar-ho per mi mateixa i tocarà anar a la botiga d’Apple = Cabreig++

Tot aquest cabreig, juntament amb el que hi ha als carrers amb les manifestacions, on la gent només es centra en els aldarulls i no en el què està passant a nivell polític i social, l’escala en funcions logarítmiques. Que si Pablo Hasel realment és un delinqüent restant importància a la qüestió de la llibertat d’expressió i a tots els problemes socials i econòmics que s’estan esdevenint. Clar que donen ganes de cremar coses, si no és així, és que som una societat més tall de llom que la monarquia que ens governa.

Cremar 4 contenidors en diuen violència? no és violència no arribar a final de mes? no és violència haver de tancar el teu negoci perquè no tens prou clients i/o no pots sortir a vendre? no és violència que cada dos per tres la gent hagi de sortir al carrer per dir que n’està farta de tot plegat? no és violència tenir una classe política atonyinada i atontada per un 155 que s’està allargant massa? no és violència sentir-te impotent de veure com el teu futur cada cop és més negre? no és violència no poder tenir ni un bri d’esperança?

Les manis dels estudiants d’aquests dies em recorden moltíssim a la època de les manifestacions del pla de Bolònia, de la llei mordassa, la crisi social/econòmica, etc. Quants mesos més queden per la pròxima vaga general? Quants més per a un altre #15M? Hi haurà un altre #15M? perquè el darrer molta força però deu anys més tard ja veus tu com ens va… #15M fora de Catalunya és PODEMOS, una altra cosa que genera una profunda impotència. Un partit polític al costat d’un altre partícip de la repressió a la que ens veiem immersos. Amb aquests havíem de canviar les coses?

I d’aquests de la independència? JxCat, centrant-se només amb els presos polítics i ERC afluixant la corda per almenys poder tenir un peu al “congreso de los diputados”. Realment creieu que així acabarem guanyant aquesta guerra? No ho sé, però personalment, entre el confinament, tota la violència que estem vivint, em dona la sensació d’estar en una espècie de setge com el del 1714, no ataquen al nostre físic, ataquen les nostres ments i ànimes i les ferides a aquestes són més profundes.

One Comment

Respon a tonic Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.