Font: fòrum acampadabcn
Bones,
Aquests dies no puc estar seguint molt el què passa i ho admeto, no he estat a cap asamblea de principi a fi, he estat liada amb altres coses i ajutant altres acampades amb els temes telemàtics.
Primer de tot comentar que el dissabte estava intentant saber el què s’estava decidint a Barcelona des d’Olot i em va ser pràcticament impossible saber de què s’estava parlant, hi ha molta informació, però només del què passa a l’instant, no es parla del què es decideix (i segur que algunes coses ja s’han decidit). Crec que seria interessant que algú intentés fer un resum diari o cada 3 hores per explicar què està passant i que la gent des de fora poguem veure què s’està decidint.
Per altra banda he rebut vàries crítiques de com s’està portant la cosa, cal dir que la organització és excepcional, estic flipant! però ens estem trobant que no s’estan tractant possiblement els temes més urgents i s’estan donant molta importància a tots aquests temes més “hippis”.
El què es necessita ara mateix és agafar el descontentament de la gent i anar a buscar que els polítics abans de fer qualsevol cosa abans ho comentin, esclar que inicialment serà insostenible perquè ells no dominaran la tecnologia i nosaltres no ens n’acabarem de fiar, és qüestió de temps que es trobi una sol·lució i si la donem nosaltres (els que no estem a la classe política), molt millor.
Crec que el què hem de buscar aquells punts que afecten a tots els grups de persones que tenim a dintre les asamblees. Jo així per sobre en definiria alguns:
– Sanitat pública: anàven superjustos econòmicament i ara unes retallades no els hi convé
– Administració pública: considero que en alguns sectors hi ha massa gent i en d’altres massa poca, la meva recomanació és que es repartís una mica més la feina, a on sobren funcionaris recolocar-los a on en falten i impartir-los els cursos de formació necessaris per a fer la nova tasca. Perquè els que estem treballant en empresa privada sempre hem de fer de tot? i els funcionaris només per al què se’ls hi ha assignat la feina?
– Salaris i feina en general: s’està demanant un augment de salaris, però al mateix moment tenim una taxa d’atur impresionant! la opció que estic intentant aconseguir des de fa 2 anys és treballar 6 hores per el mateix sou que tindria cobrant 8 hores. Si treballo 6 hores, la meva emrpesa pot contractar a una altra persona i el fet que intenti aconseguir el mateix sou, serà de forma automàtica un augment de sou. Treballant 6 hores pot millorar la meva qualitat de vida.
– Salaris i empreses: Si, les empreses són per a fer diners, però cada cop més, hi ha empreses que cuiden els seus treballadors, alguns ho fan portant-los de passeig (com si estiguéssin a l’escola) i fan dinàmiques perquè la gent estigui motivada, però d’altres directament reparteixen part dels seus beneficis de forma directa als treballadors, un cas conegut i públic iberdrola, podria anar-ne diguent d’altres però no voldria fer publicitat.
– Situació política: els polítics en part els necessitem, jo passo de posar-me a gobernar un país i segur que ells ho poden fer millor si s’hi posen. Una cosa que s’ha d’eliminar dels polítics són els sous vitalicis, el fet de ser polític no hauria de ser un privilegi per sobre dels altres, el què si que es podria fer serien incentius per objectius assolits, al igual que els futbolistes, si marquen un gol o guanyen una copa doncs €€, sinò nanai i a segona divisió.
– Habitatge: queda claríssim que la gestió que estan fent els bancs i les immobiliaries és incorrecte i els preus que ens estan obligant a pagar no són equitatius amb el nostre sou. Baixada del preu dels pisos, anulacions de les hipoteques al tornar les claus del pis, expropiació d’edificis per a la gent del barri a la que un edifici estigui buit més de 4-5 anys.
– Impost de successió: si, hi estic d’acord, però només per a les rendes més altes. Comptar però que els que ténen les rendes més altes, que són els que poden pagar més, a la que comença a haver-hi “multes” per ser tan rics, el què fan és anar-se’n a un altre país que no fan pagar tant, s’ha de buscar una cosa equitativa, que no ens escanyem els ciutadans de peu i aquesta gent que sembla que viuen a una altra esfera. Jo respecto que si algú té una empresa, la té per a guanyar diners i si li va bé millor que millor, però ha de cuidar als que té a sota.
Crec que més que fer volar la imaginació és començar a mirar què és el què tenim a davant, com ho soluciona alguna gent, jo plantejaria preguntes molt senzilles (i que no donguin peu a molt debat, si algú se’n va per les branques talleu el fil parlant de coses desagradables i que es noti que el fil se n’ha anat de mare) i que la gent vagi comentant el què li sembla. l’Ús d’un fòrum com aquest pot permetre donar-hi molta difusió juntament amb el twitter.
Us animo a fer un joc molt divertit, tal com he comentat abans amb els polítics i els futbolistes, mireu de treure les persones i les situacions fora del seu entorn i poseu-les en un altre i veureu com hi ha coses estranyes, un cop identificades serà molt més senzill trobar-ne una sol·lució o més que una sol·lució una alternativa.
En aquest món està quasi tot inventat, només s’ha de reinventar el què ja està inventat.
My two cents.
PS: Si algú diu que no s’està parlant d’independència, o de republicanisme, o qualsevol moviment polític, digueu-li que un cop s’aconsegueixi una democracia real, moltes d’aquestes coses les podran triar les pròpies persones. Una de les coses que he sentit és l’autodeterminació, el poguer escollir les nostres pròpies lleis, en general això és el què estem intentant, simplement hem d’educar als intermediaris.