Carta a Nebur

A veces rebuscando en cajones de tu habitación en casa de tus padres, encuentras una vieja carpeta llena de papeles la cual ha estado ahí desde hace mucho tiempo. En este caso he encontrado una que tiene todos los datos de gente con quien chateaba en el 2000, muchas canciones anotadas, anotaciones de la web de nusepas (un portal de contenidos que hace mucho tiempo), alguna web que ni me acordaba que había creado, un bookmarks realmente analógico y algún texto, alguno un tanto curioso.

Flametes de guifi hoy me ha dicho que en mi blog últimamente sólo posteaba links, así que hoy os dejo con una carta la cual no recuerdo si el destinatario era real o ficticio, ni cual era el motivo de su escritura, para respeto al documento (en formato papel), voy a mantener su estructura original, siento las posibles faltas y malas estructuraciones de las frases.

Olot a Dijous divuit de maig del dos mil

Estimat Nebur,
T’escric aquesta carta, en la qual t’explicaré quatre coses sobre la moral.
Dintre de nosaltres, existeix des de que nasquem, alguna cosa que ens crida a fer alguna cosa, pel simple fet de que no podem controlar-ho tot, ni de saber-ho tot… de mica en mica, a mida que anem tenint us de la raó i que anem creixent, el nostre intel·lecte intenta buscar explicació al món i a les coses, aleshores, comencem a conèixer, si tenim sort, al nostre voltant la informació se’ns facilita amb més rapidesa … i comencem a descriure que a fora de nosaltres, hi ha un món, a l’igual que n’hi ha un dins nostre; evidentment, segons la nostra cultura i situació, la nostra circumstància, creixem arxivant dades en la nostra ment que ens fan ser d’una manera o altra, a la vegada que posem el nostre propi pensar en la nostra existència (la unió del nostre ser + la nostra experiència). Sense el què és moral, que és el què creiem com a cert, o més ben dit com a correcte, no podriem seguir, perquè caminariem en un mar trasbalsat, sense rumb, deambulant, caminant cap a cap objectiu concret.
El problema de l’home, és la falta d’equilibri i la falta de claredat del què és moral o no, busquem fora de nosaltres les respostes en el què és material, en els fets paranormals, en la gent que ens envolta, i això és bo, molt bo, perquè sortint fora de nosaltres mateixos, ens trobem, però sempre i quan el de fora no ens limiti i no ens faci oblidar el de dintre, dintre hi ha les respostes, sempre a dins (tal com digué no sé qui, “El camino secreto va hacia dentro”), però abans tens que sortir a fora i buscar, però mai perdre’t buscant fora de tu mateix les respostes que trobaràs en el teu interior. I et preguntes, què és lo moral? I la resposta que jo he trobat, i que a mi em serveix però a tu potser no, és que el món no està fet per a un sol individu, i el que per a tu et pot semblar una immoralitat, per als altres, potser no ho és… i qui té la raó? Tots tenen les seves raons, bones o dolentes, però tot són raons, i per això, tens que ser prudent de no fer mal als altres, com per exemple, hi ha qui diu que la moral, és un concepte que va ser imposat per a l’esglèsia catòlica ja fa uns quants segles, seguit per les teories de Sigmund Freud, que digué que la nostra “moral” no és res més que una doctrina que se’ns imposa des de petits, evita que fem coses i que en fem d’altres, i ara que estem en temps de raó, la moral, no és res més que el joc del raonament, és a dir, no fer mal i no deixar que te’n facin, sentir-te solidari i no egoista, és a dir, que hem passat d’aquella moral imposada per a aquella esglèsia catòlica de segles passats. A vegades, la moral aporta problemes en cultures no gaire avançades, com per exemple els mals tractes a les dones en l’Islam (cosa que per a ells deu estar molt ben vista, però per a nosaltres ni de bon començament, no).
Bueno, aquí et deixo amb aquestes paraules, espero que t’hi hagis aclarit, potser tu no tens les mateixes opinions que jo, ja que tothom pensa de la seva manera (i segons l’educació rebuda), segons els teus interessos, costums i localitzacions.
Espero que ens veiem aviat; records de Mi.