Saps què, filleta? He estat pensant molt en aquest drac amic d’en Lucas. Sí, el drac de la platja de Mencía.
Hi ha una cançó que m’agrada molt.
Segur que l’has sentit, a vegades la canto, fluixet, perquè la sentis. Vols sentir-la ara? Sí?
Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar
però sol s’avorria molt i sortia a jugar
Hi havia un nen petit que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món tot travessant el mar.
Puff era un drac…
Quan hi havia tempesta s’ho arreglaven molt bé,
s’enfilava a la cua d’en Puff i vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps s’inclinaven al seu pas
i quan en Puff els va fer un crit el pirates van callar.
Puff era un drac…
Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans,
va conèixer altres llocs del món que li van agradar tant
que una nit molt gris i trista, el nen el va deixar
i els crits de joia d’aquell drac, es van acabar
Puff era un drac…
Doblegant el seu llarg coll en Puff es va allunyar,
semblava que estava plovent quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix, en Puff se’n va anar
i a poc a poc, molt lentament, se’n va tornar al fons del mar.
Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar
però sol s’avorria molt i sortia a jugar
Ja t’ho imagines, no? Pensant, pensant, he descobert que el drac que es passeja amb en Lucas, és en Puff.
I tant! ara torna a ser un drac feliç amb el seu nou amiguet.
Quina sort, en Puff i en Lucas junts!