[resposta al post que habita a: http://blogs.ccrtvi.com/delpedal.php?itemid=72]
Bones,
fa prop de dues setmanes que he tornat a agafar la bicicleta, el començament és dur, però sé d’altres temps que és només al principi… abans anava cada dia a l’institut amb bicicleta, però al canviar de població i no tenir la necessitat de desplaçar-me més de mig quilòmetre per anar a treballar va fer que deixés la bicicleta aparcada prop de 6 anys.
He vist que Barcelona comença a estar bastant ben preparada però encara manquen algunes coses…
Estic cansada d’anar avisant a la gent que s’aparti del carril bici, i al mateix moment d’esquivar a la persona, et trobes un vianant de cara que et fa mala cara perquè has sortit del teu carril…
Normalment agafo la diagonal i em trobo que cada dos per 3 he d’aturar-me en els semàfors… en un carril bici no hauries de tenir la necessitat de parar-te a menys que tu ho volguéssis…
Els carrils bici s’haurien d’habilitar en zones on la circulació de cotxes i vianants fós menor, però que la via fós igual d’efectiva (i plana)
Heu comentat que amb la bicicleta no hi ha accidents, però això és ben fals, la setmana passada morí un important i conegut administrador de sistemes informàtics (el fundador de la xarxa lliure freenode) quan va ser atropellat per un cotxe… la seva agonia va durar 4 dies, fins que va perdre la vida.
És realment segur el anar amb bicicleta aquí a barcelona? sovint em trobo cotxes creuats o que es posen al damunt del carril bici sense mirar si passa algun ciclista, més d’un cop m’he portat un bon ensurt, vés a saber quin dia acabo al terra…