anècdotes i dites sobre la pela (i alguna cosa més)

Els catalans tenim el tòpic de que som molt “agarrats”, que quan veiem una pesseta a terra (ara un cèntim) , correm a recollir-la (clar, 1+1 és igual a 2!), jejeje. Pot ser certa la dita, però no deixen de ser tòpics, pots trobar-te catalans molt i molt solidaris (per sort!).

Així que avui, entre relats estranys de vés a saber què hi havia al cap de l’escriptor en un moment de desvetllament mental, us ofereixo un petit recull de frases cèlebres i alguna historieta que em passen ara mateix pel cap i contribuïr en la difusió de la cultura a la xarxa :)

comencem amb una en castellà, quan una persona treballa un ofici, sempre intenta oferir el millor servei als seus clients, però a vegades es descuida que ell també pot ser el seu propi client, molts cops es diu:

“En casa de herrero… cuchara de palo”

ho he sentit amb “cuchillo”, però no em quadra, seria tècnicament estúpid utilitzar un ganivet de pal, trobo més últil un bon cullerot de fusta, encara que sigui cutre :P

una altre de collita pròpia, fruit de hores i hores preocupada en coses del moment que va sortir la frase:

“tens i no vols, tens i no vols”

es podria aplicar en objectes materials, sentimentals o en money money, si no hi ha money poca cosa podràs aconseguir, i quan n’hi ha massa (sol passar poc), no saps de què fer-ne amb els diners i els malgastes :(

a continuació una …

records

La nit és freda. Camino entre la llum tènue d’unes velles faroles plenes de gebrada. El meu alè és tan fred que al sortir de la boca es transforma en una munió de petits estels de gel, que al caure al terra es trenquen en mil·lers de pedaços.
En el meu cap sona una melodia que em porta vells records, obrint una escletxa a la paret del temps i estirant-ne vells events, tot recobrint-los de màgia i d’una delicada capa d’emoció.

Quan de petits anàvem al col·legi i aquell dia la mare va portar aquell disc, la seva primera cançó sonava tan bé que posava la pell de gallina i sense consciència hem crescut al voltant d’aquelles notes i estem immersos en un fet musical convertit en polític, creant guerres absurdes entre pobles per el simple fet de jugar a un perillós joc on es juga amb la vida de la gent, la seva història i la seva cultura, febles records contats per els més vells fins al més precís detall…

Per les notícies conten que s’acaba una guerra, però que en comença una altra de més sagnant on el nombre de baixes pot superar considerablement l’anterior. És simplement un cercle viciós que es torna a repetir de nou, un cop l’home s’hagi barallat amb els demés, ho farà amb ell mateix… i aleshores serà massa tard. El seu cos quedarà flotant en la dèbil constelació del temps, fent-lo cada cop més petit tal com es va augmentant la distància, …

avui va de numeros

Des de petits ens han ensenyat a multiplicar d’una forma que no va gens malament, però que requereix conèixer les taules de multiplicar… tot navegant per internet m’he topat amb un video tot curiós:

http://www.glumbert.com/media/multiply

es tracta que mitjançant el dibuix d’unes línies entrecreuades entre elles pots calcular una complicada operació matemàtica… el més impresionant es que és una forma super ràpida de fer càlculs… hi haurà alguna cosa similar per a decimals i divisions?

Buscant més informació sobre aquest mètode llegeixo a http://www.monografias.com/trabajos12/otrasfor/otrasfor.shtml això:

No siempre los números se han anotado de la misma manera que hoy. Para que nos demos cuenta de este hecho basta recordar las cifras romanas que utilizamos todavía en algunas ocasiones para dar relevancia a algún número en particular (numeración de los siglos por ejemplo). Llama la atención la realización de cálculos con dichos números pues hoy día sólo se utilizan los números romanos para designar una determinada cifra, pero no se calcula con ellas. Por ejemplo, si nos encontramos con que tenemos que multiplicar dos números romanos como XXV y IV, mentalmente hacemos la multiplicación con los números por todos conocidos, es decir 25 x 4 = 100, y anotamos el resultado con la cifra romana correspondiente que hemos aprendido es una C.

¿Cómo calculaban los romanos? ¿Desde cuándo se utilizan las números actuales? ¿Siempre se ha multiplicado de la misma manera con las cifras actuales? Estas cuestiones no se resuelven en los tratados de aritmética al uso ni en los manuales escolares.

El drac amic d’en Lucas

Saps què, filleta? He estat pensant molt en aquest drac amic d’en Lucas. Sí, el drac de la platja de Mencía.
Hi ha una cançó que m’agrada molt.
Segur que l’has sentit, a vegades la canto, fluixet, perquè la sentis. Vols sentir-la ara? Sí?

Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar
però sol s’avorria molt i sortia a jugar

Hi havia un nen petit que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món tot travessant el mar.

Puff era un drac…

Quan hi havia tempesta s’ho arreglaven molt bé,
s’enfilava a la cua d’en Puff i vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps s’inclinaven al seu pas
i quan en Puff els va fer un crit el pirates van callar.

Puff era un drac…

Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans,
va conèixer altres llocs del món que li van agradar tant
que una nit molt gris i trista, el nen el va deixar
i els crits de joia d’aquell drac, es van acabar

Puff era un drac…

Doblegant el seu llarg coll en Puff es va allunyar,
semblava que estava plovent quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix, en Puff se’n va anar
i a poc a poc, molt lentament, se’n va tornar al fons del mar.

Puff era un drac màgic que vivia al fons …

el sol

camino pel carrer a contravent, el sol m’enlluerna i les sombres dels arbres i la gent em deslliuren d’aquest dolor.
Records inunden la meva ment de quan era petita i caminava a les mans dels meus pares tot saltant invisibles i imaginaris obstàcles d’aire, enfilant-me en un moment amb un dissimulat salt a la lluna que il·lumina els nostres caps quan estem submergits en els nostres somnis.

Animals marins neden entre les blaves aigues d’un mar, tot movent-se enmig d’indefinits corrents d’aigua, formant amb les seves al·letes sombres abstractes a les dunes de sorra del fons marí. De sobte d’un dels racons més profunds n’apareix una silueta, llisa i aerodinàmica, que amb un refiló aconsegueix acariciar la superfície, agafant un annel d’aire i tornant de nou del lloc on havia vingut, on milers i milers d’insectes marins conviuen equilibradament en total llibertat.

Panxes blanques, esquenes blaves, closques vermelles i vius lloms grocs i negres es mouen sense preocupació, de sobte un ser irromp aquest paraís, emplenant-lo amb centenars de bombolles i desenes de remolins en totes direccions. El foc s’apodera de les aigues i el venç de tal manera com ho fa amb un bosc avivat per bocanades de vent. De sobte els inofensius animals es transformen en sers encestres i horripilants, tot sortint del seu hàbitat s’apoderen de la terra convertint en cendres tot el què al seu davant s’enfronta, només uns sers són capaços de vènce’ls, escorpits, aranyes, escarbats i altres animals que viuen a les profunditats de

distorsión

Sólo por la mañana conseguia tomar el sueño, porqué cuando la noche oscura se depositó encima de su cabeza, las paredes del hacklab parecían distanciarse hasta puntos insótitos del cyberespacio; era entonces cuando la magia de la filosofía hacker impregnaba el ambiente con pegajosas ideas de falso poder de la información.
El poder se desvanecia en milisegundos, convirtiéndose el conocimiento en dinero y el dinero en poder, pero por incertezas del mundo físico, chistera de mentiras, políticos y demás factores comunes, parecía sufrir un cambio radical, como si los flujos de datos se mezclasen entre partículas carbònicas convirtiendo lo que en un mundo igual, emogénio regnaba, en oscuridad, desorden y violencia.
Los píxels de las calles se dibujaban en la pared, los tubos catódicos del monitor cortaban el aire como lo hace una bala en el cuerpo de un niño.
El tiempo parecía aturarse, las muescas del reloj estaban quietas como un animal pedrificado dentro el mimbre, en su tiempo, libre y vivo, hasta que la resina de un viejo árbol se apoderó de su vida arrebatándole cualquier tipo de intento de escapatoria; la vida es sólo por una vez, un aliento que se puede desaparecer en un santiamén. Pero debido a un poder robado a la madre naturaleza era capaz de jugar con el tiempo avanzando y retrocediendo como el scroll del ratón, sentimientos del pasado y ambiciones del futuro restaban en suspensión como el humo del tabaco.
La pequeña sala estaba llena de cables eléctricos y de red …

to be or not to be (a hacker)

la polémica está servida. Qué es un hacker? quién és uno de ellos?

Para mi “hacker” es una forma de pensar, equilibrada y perfeccionista, es otra forma de ética de comportamiento en la red: aprende, usa y distribuye tus conocimientos para el bien, quizás la frase sea un poco zen, pero quién no se basa en algo en esta vida? (por ejemplo los trolls con los trolls).

La mitificación del hacker vendria a ser como en cualquier religión (mono&politeista) la figura del dios o dioses, el ser el cual te gustaria llegar a ser algun dia.

En la religión cristina, podriamos usar la similitud de un beatificado como alguien al que se le nombra “hacker”, una persona no puede beatificarse a si misma, tienen que ser los demás, una comunidad que lo decida, pero como todo lo que hay en la red, sin forma ni ubicación.

Hay dioses buenos y malos, como los hay hackers buenos y malos, los whitehat, los greyhat y los blackhat, estos últimos conocidos por la comunidad como crackers.

Dentro esta comunidad no hay sabios, sólo personas anonimas bajo un nickname, personas como tu y como yo, los cuales nos interesamos por la figura del “hacker”, el cual intentamos acercarnos y buscar similitudes con el estereotipo, si estereotipo, no es nada mas que esto, no hay el hacker perfecto como no hay el dios perfecto (en términos de politeísmo).

Vive, muévete, comunícate y aprende como un hacker y encontrarás una paz interior que te llenará de …

festes majors, cosa de tots

cada any a tot catalunya les grans festes majors s’estan convertint en les pitjors, els ajuntaments intenten netejar-los la cara amb modernisme i civisme, però la única cosa que aconsegueixen és destruïr el seu alicient.
Fa cosa de 25 anys que es celebren les festes majors tal com les coneixem, fa 25 anys enrere tinc desconeixença de com éren; les festes són conegudes arreu de catalunya per els seus actes i per la varietat d’activitats que s’hi realitzen.

Cada any es gasten milers d’€uros en turisme i en promoció de la ciutat, però no hi ha res millor per a una ciutat fer-la diferent respecte les altres, últimament aquesta diferència que ens caracteritzava aquí a catalunya s’està suprimint per una imatge elitista, on es volen imitar ciutats com londres, nova york, paris, etc. la única diferència és que la gent que assisteix a les festes té una altra cultura, la cultura de sortir al carrer, la cultura tradicional catalana.

S’estan negant a les colles i grups de gent que es dediquen a aquesta promoció negant-los l’ús del carrer, no pots manifestar-te, tocar música, expresar-te, lluïr-te en el carrer sense acabar amb una multa monumental o fins i tot a la garjola. Estem visquent una de les pitjors dictadures dels nostres temps, disfressada sota una bonica màscara anomenada civisme.

Durant segles i segles la gent ha sortit al carrer i la societat encara existeix, els edificis es mantenen en peu, i donem gràcies als CSOA per mantenir els que estan deshabitats

saber a on són els teus límits

Aquest matí ha estat un dels que més m’ha costat aixecar-me del llit, tinc el cos baldat i en prou feines em puc concentrar ni a la feina ni a la uni…
Fa poc més d’una setmana que he començat i que estic anant, cada dia, després de les 8 hores de treball, a la universitat amb bicicleta… el viatge és una mitja hora a un bon ritme, tinc calculat que són uns 7 Km, per fer-nos una idea és com si cada dia al plegar anés d’olot a castellfollit de la roca amb bicicleta.

Bé sabia que les distàncies aquí a Barcelona són bastant més grans, em pensava que amb bicicleta s’escurçarien, però per més que intentis reduir un quilòmetre, un quilòmetre és un quilòmetre.

El meu ordre de prioritats ara mateix és:
1. la meva salut i la meva integritat física i mental (cal dir que la meva integritat mental està ja bastant malmesa, qui no acaba fent coses estranyes quan es passa moltes hores davant d’un ordinador?)
2. la feina: ara mateix gaudeixo d’una bona feina, la gran majoria de coses que em demanen sóc capaç de fer-les, a més els companys són molt agradables :)
3. Universitat & estudis: Sempre és bo formar-se, però no et pots formar si no hi ha $$ ni salut, durant prop d’un any i mig els meus coneixaments han incrementat bastant sense la necessitat d’anar a una universitat o escola, estic aprenguent autodidàcticament, i la cosa no sembla …

El anar amb bicicleta

[resposta al post que habita a: http://blogs.ccrtvi.com/delpedal.php?itemid=72]

Bones,
fa prop de dues setmanes que he tornat a agafar la bicicleta, el començament és dur, però sé d’altres temps que és només al principi… abans anava cada dia a l’institut amb bicicleta, però al canviar de població i no tenir la necessitat de desplaçar-me més de mig quilòmetre per anar a treballar va fer que deixés la bicicleta aparcada prop de 6 anys.
He vist que Barcelona comença a estar bastant ben preparada però encara manquen algunes coses…
Estic cansada d’anar avisant a la gent que s’aparti del carril bici, i al mateix moment d’esquivar a la persona, et trobes un vianant de cara que et fa mala cara perquè has sortit del teu carril…
Normalment agafo la diagonal i em trobo que cada dos per 3 he d’aturar-me en els semàfors… en un carril bici no hauries de tenir la necessitat de parar-te a menys que tu ho volguéssis…
Els carrils bici s’haurien d’habilitar en zones on la circulació de cotxes i vianants fós menor, però que la via fós igual d’efectiva (i plana)

Heu comentat que amb la bicicleta no hi ha accidents, però això és ben fals, la setmana passada morí un important i conegut administrador de sistemes informàtics (el fundador de la xarxa lliure freenode) quan va ser atropellat per un cotxe… la seva agonia va durar 4 dies, fins que va perdre la vida.

És realment segur el anar amb bicicleta aquí a barcelona? sovint em …