Un dia qualsevol

El sol comença a filtrar-se entre les fustes de la persiana, mires de reül el rellotge per saber si falta gaire estona per sortir d’aquest petit habitacle embolcallat per suaus llençols on s’hi desarrollen dels més simples als més extravagants dels somnis, cau d’idees que han tirat endavant, d’altres que s’han quedat en el què un principi éren, idees, somnis, que degut a la falta de temps o impossibilitat s’han hagut d’esvaïr tal com ho fa la primavera quan comença l’estiu, acompanyat de l’espetec dels petards que sonen vora les flamejants fogueres, on la gent sol llençar a dintre els seus mals records, per donar pas a uns altres de més bons.

Veus que encara falta mitja hora i que si ets veloç encara pots avançar 10 minuts el rellotge, aprofitant que has fet el gest de treure el braç per contemplar l’hora del rellotge, definitivament l’avances calculant al mil·lísegon què és el que hauràs de fer a partir del moment en què et llevis; tanques els ulls i et submergeixes durant quaranta minuts més en l’immens món dels somnis, a voltes et despertes en sec tinguent visions de coses horribles que podrien arribar a passar al món:

Un exèrcit d’humans, vestits amb els mateixos draps, alogiant una figura i alçant les mans enlaire cridant una penetrant paraula, que t’entra fins al racó més ocult del teu cervell, ressona entre les parets del teu crani i et fa pronunciar amb la mateixa ràbia un mot que no ets capaç de …

correfocs

Els llums s’apaguen, se sent una forta remor, però als pocs segons para.

El silenci s’apodera de tota la plaça, de fons se sent un so metàl·lic, la seva provinència és desconeguda, la por i l’emoció comença a envaïr els òrgans del públic.

Una llum tènue lluita per fer-se veure entre l’espessa foscor, tan densa que es podria tallar fins i tot amb un ganivet esmolat en una llima d’acer, utilitzada en els seus temps per esmolar les falç dels pagesos que van lluitar en la guerra de successió per defensar la terra amb la seva pròpia vida…

El silenci de sobte es trenca com ho fa un recipient de porcellana al caure al terra.
Els tabals comencen a ressonar per els vidres dels aparadors, arribant fins al més intern dels ossos, expandint-se per tot el cos i fent-lo moure com el vent mou les fulles a la tardor.

Una silueta apareix d’entre les sombres, és alta i esbelta i duu unes estranyes incorporacions al cap, són dues banyes, el símbol del què està a punt de succeïr, anys i anys d’història resumits en un present inmediat…
De sobte aquesta silueta arranca a còrrer aixecant fermament el braç i sacsejant-lo violentament, de sobte unes xispes s’apoderen de la foscor i comença una intensa lluita entre els dos elements, foscor i claror…

dos elements antagònics, però un inexistent sense l’altre i viceversa.

Un espetec fa ressonar la plaça, un estrany camp de força desplaça enrere tot el què troba al seu …

aquells junys, on són?

Primer juny de la meva vida sense presions!

Després d’un any “sabàtic” sense estudis, però treballant, toca replantejar-se com tirarem endavant, ens posem a fer la carrera? no ens hi posem? el cert és que en tinc un xic de ganes, però el que em fot molt de pal és tornar-me a posar a estudiar, jo la que sempre aprobava justos els exàmens -és que no se’m pot fer treballar sota presió, la meva ment reacciona inesperadament-

No us ho podeu ni arribar a imaginar el bé que estic sense exàmens, ara que us veig a tots davant dels llibres (quan en tot el curs heu llegit menys llibres que un analfabet xD), és un mal moment per replantejar-se aquest pas tan important (o no), és un títol, però serveix per dir que ets intel·ligent (o com a mínim ho representa), per alguns el cervell no és res més que un òrgan que reposa a dintre el cap, que la seva única utilitat és ajudar a decantar el cap cap un lloc o cap a un altre i que a vegades es comprimeix i et fa veure les coses de mil formes diferents…

s’acosta la calor, i els humans fem al revés que els ossos, estiuegem, fem el mateix que fariem a l’hivern però amb més tranquilitat ja que la calor ens provoca una reacció d’alentiment general del nostre cos, inclus de paralització (exceptuant que hi hagi un bon aire acondicionat/ventilador ben a la vora :D), però hi ha coses …

macrofesta d’aniversari a casa meu, veïns patiu!!!

doncs això, després de que l’Elena va fer aquella festeta a casa amb tota la gent que coneixia de barcelona a mi m’ha agafat el gusanillo i també en vull fer una!!!

cal salvar la diferència de que ella fa menus d’un any que està aquí i jo ja quasi 5!!! o eren 6? no ho sé, ja he perdut el compte, i comptant que no he parat de moure’m per puestos i fer el gilipolles tant com he pogut doncs el nombre de gent que coneixo pot ser un xic superior jejeje

obro aquest post en el blog com a llista per saber qui ve a la festeta, on gratament us convido a tots a sopar… ja us ho dic que no em mataré gaire amb el sopar, però us llepareu tots els dits!

he hagut de fer algun filtratge per edat, ja que alguns haurien cantat com una “almeja” allà al mig, a més la qüestió és que tots sortim de festa per algun lloc que algú proposi… david? jejeje

barcelona en vacaciones

Barcelona 1 PM:
un silencio absoluto invade las amplias calles de la ciudad.

Todo está quieto como si el tiempo se hubiese parado.

El sol arrollador se concentra en una gota de agua de la fuente de canaletas que se dispone a romper el silencio y el tiempo…

En aquel mismo instante un borrón de polvo gigante, proviniente de las montañas del carmelo baja por gran de gracia para dirigirse hacia paseo de gracia y sin rumbo ni destino avanza ferozmente al ritmo del viento, que hace mover las hojas de los árboles de la rambla catalunya, haciendolas silbar como el publico del barça cuando figo salió al campo vestido de blanco…

De repente! una rata sale de una cloaca a buscar alimento en un contáiner de la rambla del raval, medio chamuscado por una guerra entre la guardia urbana y los mossos de escuadra, con únicas víctimas los jóvenes que hartos ya de los precios abusivos se lanzaban a la calle para organizar un macrobotellón, usando como herramienta de difusion la herramienta creada en su tiempo para vertaderos hackers, INTERNET! la rata al encontrar el contáiner vacío vuelve del sitio dónde ha salido con las tripas vacías…

En aquel momento pasa un comboi de metro vacío, el nuevo modelo serie 5000 repartidos por varias lineas de la ciudad y ñac! deja como aquel que unta mantequilla, la rata dibujada con una larga línea roja en los fríos raíles de la maquina electrica, juer! éramos pocos y ahora menos!

Un

ha plogut molt des d’aleshores!

ostres! encara hi ha això actiu! ja me n’havia oblidat completament!!! (des de l’últim cop que vaig postejar han passat molts mesos, he tingut temps de xafar el cotxe i de comprar-me’n un altre!)

me n’he enrecordat que el tenia quan he accedit a un blog sobre el desallotjament forçat aparentment per temes de seguretat (si, i jo sóc la heidi!) de l’Arnau Paral·lel un vell teatre, ara ocupat, on s’hi fa teatre lliure.

[…] Sóc una fera defensora de la cultura, els que em coneixeu sabeu que jo sóc una altra de les milers peces que formen el nostre puzzle, sóc grallera, sóc diable, sóc catalano-parlant, estimo la meva terra (encara que estigui plena de cucs i de llimacs que hi facin forats).

La meva afició per la informàtica, ha fet que en els últims mesos em posi en un nou camp, on la cultura s’extén molt més enllà de la pròpia cultura catalana, la cultura social, en el hacklab on hi tinc mig peu a dintre em serveix per apendre moltes més coses de com viu la gent avui en dia, i em serveix bàsicament per apendre què està passant i com no caure en els errors que cauen altres degut al seu egoisme…

Espero a partir d’ara anar-me’n enrecordant del blog aquest de google i anar postejant alguna cosa, EN CATALÀ ja que ja hi tinc el fotolog en castellà perquè l’entengui la gent de fóra del meu PAÍS!

.cat

la madrugada del 16 de septiembre del 2005 se aprobaron los dominios de primer nivel .cat, los cuales su finalidad será la de identificar una comunidad lingüística que por cuestiones históricas ha sido reprimida y por la forma de ser de sus ciudadanos (que no ha gustado a los ciudadanos vecinos, por ser una amenaza).

El 16 a la madrugada, el ICANN dió un impulso a la cultura y lengua catalana aprobando los .cat, esto ha echo que muchos proyectos se daban casi por perdidos se están volviendo a tocar, como la existencia de una versión de los ultimos sistemas operativos de la casa Apple, se sabe que hasta la versión 9 de su sistema operativo, el MAC OS disponia de versiones en este idioma.

Espero que muchos de estos proyectos catalanes salgan a la luz, y por el bien de todos, que empiezen a hacer mucho ruido, porqué sabemos que el ruido nos da popularidad.

Espero que haya mas .cat que .es dentro de unos años

Camino a la independencia (quizás algun día será posible!)

¿El mundo se acaba?

¿El mundo que conocemos se está acabando?
ataques terroristas con miles de víctimas, bosques quemados, tifones y tornados causados por el cambio climático o simplemente por curso de la naturaleza, guerras absurdas dónde la única bandera es el dinero, politicos mentirosos, subida de los precios del barril de brén (sólo a 10€ del máximo histórico, tras la crisi del petroleo del 1969), y muchas cosas que me dejo.

Cómo seguirá esto? al final los gobiernos cedirán a pagar proyectos para investigar el desenvolupamiento de las energias renovables? se hallará al final la solución a la fusión nuclear (no confundir con la polémica fisión nuclear).

Dejarán de una vez los de los EEUU de meterse en los problemas de los demás?

visca los derechos históricos! visca el software libre!…

90.000

Hoy mientras iba a trabajar el cuenta quilometros de mi coche ha marcado 90.000 exactamente al inicio de la illa diagonal.

Eran las 7:18, hoy me he levantado a la hora que tenía que entrar a trabajar, esto ha echo que mi velocidad por tal vía no fuera la más adecuada cuándo he alcanzado tal numero de quilómetros… pero bueno, cruzar el segundo tramo de la diagonal (de la plaza de francesc macià hasta la entrada a las rondas) por la mañana, sin apenas coches, a 120 km/h, es realmente emocionante, la subida de los niveles de adrenalina es considerable.

Está calculado, si vas a 80 km/h desde que el primer semáforo después de la plaza f.m., puedes hacer el último tramo de la diagonal sin pararte a otro semáforo.

Mi pregunta es… una vía tan transitada, dónde la velocidad tiene que ser 50km/h, porqué para tener que pasar la via entera sin tener que parar en los semáforos tienes que ir a 80 km/h?

En fin… quizás sea la magnífica inteligencia de los municipales de barcelona.

No creeís que los municipales y las palomas de barcelona tienen cierta semejanza?

Hacia una nueva conciencia

El viernes 31 de Marzo, los telediarios dijeron de pasada una noticia que, por su importancia, debería de haber sido destacada por los medios, pero no fue así.

Se trata del nombramiento por sorpresa por parte de Bush de Paul Wolfowitz como presidente del Banco Mundial. Llamado “el halcón del Pentágono”, exsubsecretario de defensa de los EEUU, ha sido el artífice principal de la guerra de Irak, y ha declarado que luchará desde su puesto para seguir impulsando la extensión de la “democracia” en todo el mundo, sobre todo en el mundo árabe. También viajó el miércoles 29 de Marzo a Bruselas, donde contó con el apoyo de los ministros de finanzas de la Unión Europea.Creo que está todo suficientemente claro, Hay mucha gente que aún no se está enterando de lo que de verdad sucede, y cuando llega votar, votan sí, (como en la votación a la Constitución Europea) o al títere de turno, sin tener ni idea; y luego se lamentan de las guerras que hay en el mundo, de la corrupción y sobre todo de la cantidad de emigrantes que nos llegan, Somos todos nosotros los que estamos sosteniendo esta “democracia” con nuestra ignorancia.Durante siglos, estamos siendo manipulados por los poderes establecidos con diversos opios que nos mantienen infantilizados, hipnotizados, atemorizados e incapacitados para asumir nuestra propia responsabilidad.

Es hora de que crezcamos y dejemos de adorar a ídolos y falsos diosesEs hora de que entendamos, que todos nosotros somos parte indivisible de un mundo al que