Ara encara, quan tanco els ulls, em trasllado quan érems a l’hort,
jugant entre els enciams i les tomateres,
menjant figues i raïms directament de la parra.
Com construïes uns aparells fantàstics a ulls d’uns infants,
i andròmines i ferregots a ulls dels adults.
Mai et vas cansar d’arreglar coses i de fer invents,
ni tan sols després de que ens deixés la Maria,
quan la flama poc a poc es va anar apagant,
i moment en què et va començar a acompanyar una sombra
que fèia que cada cop més et desorientéssis
i deixéssis de recordar coses quotidianes.
Amb la teva testerudesa i enginy,
ambdues coses que hem heredat tots els que hem vingut darrere,
vas tenir la força de seguir endavant una colla d’anys més
fins que la flama es va anar consumint,
latent fins al darrer moment, com quan la brasa s’aferra a la metxa,
fins divendres passat, que el foc es va apagar definitivament.
La fumerol·la, la representació del teu adéu,
escal·lant cap amunt per reunir-te de nou amb la teva estimada Maria i els teus germans.
Com diu una cançó: “no és un adéu per sempre, és tan sols per un instant”.
Moltes gràcies avi per tots els moments i experiències viscudes.
~ Castellfollit de la Roca, 23 de Juny de 2015 ~
Nils Manté liked this on Facebook.
Àngela Albarracin liked this on Facebook.
Una lastima lo de tu Abuelo, mucho animo, son momentos dificiles.
Como curiosidad he buscado el pueblo Castellfollit de la Roca y menuda preciosidad, esta entre los pueblos mas bonitos en Acantilados.
Es una elegía carregada de sentiments intims. De un carinyo al avi que surt del intim del cor. Una anyoranca dels temps passats en la seva companya i hara tenim que dir adeu……