Una fulla s’aixeca del terra amb una ventada de l’hivern que s’allunya, dies freds i obscurs queden enrere donant pas a una nova estació de renaixement.
S’acosten els cap de setmana lluny de la ciutat i entre les millors amistats, dies de llibertat que ens recorden que encara ens queda molt per viure i veure.
Ni els pals que ens han posat a les rodes, ni les ales tallades que ens han privat de volar, no són suficients per fer-nos renunciar a seguir endavant.
Després de la tempesta ve la calma i el bon temps.